HomeArchive by Category "Sin categoría @ca" (Page 2)

Category : Sin categoría @ca

15599249337713

Planificar i evitar la destrucció del llegat familiar

Llegeix aquesta notícia al Diari Expansión.

Hace ya algunas semanas, volvíamos a tener noticia a través de los medios de comunicación, de un fatal desenlace en el proceso de transición de una gran empresa familiar; efectivamente, la exmujer del fundador de Bodegas Pesquera y una de sus hijas, habían sido acusadas por la fiscalía provincial por simular contratos, para intentar expulsar a Alejandro Fernández de la gestión. Sí, a Alejandro Fernández el gran fundador

Al mismo tiempo, y como podíamos leer en EXPANSIÓN el pasado sábado 1 de junio de 2019, el consejo de administración del grupo decidió por mayoría, y contra la voluntad del padre, despedir a la hija pequeña de los fundadores, y enóloga de la bodega desde el año 2001. El Falcon Crest de la Ribera del Duero, está aquí, en la empresa familiar española. Incluso el grupo Pesquera ha llegado a ser rebautizado como Familia Fernández Rivera. Algo parecido ha ocurrido desgraciadamente en otra gran bodega cercana a Pesquera, Viña Pedrosa (Familia Pérez Pascuas), dónde los miembros de una de las ramas familiares han despedido a su sobrino enólogo durante más de 30 años…. En el caso de Pesquera, la batalla familiar además no salpica solamente a la emblemática bodega, sino también a todas sus filiales, Condado de Haza, Pesquera Hotel, Inversiones Energéticas Afer, Haza y BVFR. Todas estas últimas relacionadas con la energía.
Realmente no cabe duda de que la familia es un plus que en muchas ocasiones pone en peligro la sostenibilidad en el tiempo de las empresas familiares. Según numerosos estudios sólo el 35% de las empresas familiares es capaz de pasar a la segunda generación, y la causa principal no suele ser otra que la falta de acuerdo entre los herederos del grupo.

Todos de nuevo recordamos casos sonados como Eulen, Gullón (con su famosa junta celebrada en un coche a las puertas de la empresa) o Lladró que tuvo que dividirse todo su legado en tres partes, o incluso pipas Churruca que acabó con la división de todos los hermanos acometiendo cada uno su propio negocio…….

¿Qué es lo que hace falta realmente para evitar una guerra familiar? Evidentemente nadie (ni siquiera los autodenominados grandes gurús) tienen una varita mágica, pero si es cierto que contando con tres parámetros y sabiéndolos conjugar, se puede mitigar las terribles consecuencias: Previsión, transparencia interna, y toneladas, muchas toneladas de comunicación. La previsión, ya lo adelantaba en un artículo anterior sobre la crisis de El Corte Ingles, es fundamental, clave podríamos decir; nunca podremos evitar el conflicto y la llegada de dificultades, pero si el dotarnos de mecanismos correspondientes para poder afrontarlos y vencerlas con creces. Justo lo que no ocurrió en el Corte Inglés, ni parece que sea el caso de Pesquera y Viña Pedrosa.

Un de las cuestiones claves en esta precisión es delimitar con claridad las funciones de la familia, de tal forma que en cada caso habrá que ver si sólo ocupa la propiedad o también se encarga de la gestión. En ocasiones los papeles que juega cada miembro de la familia no están claros, y sin duda las empresas que han conseguido pasar a la 2ª generación y no digamos de la 2ª a la 3ª, es porque se han profesionalizado y han tenido dentro o fuera de la familia buenos candidatos.

Pero no todo son malas noticias, Alsa, Natura Bisse, Laboratorios Juste, Osborne, G. Byass, Catalana Occidente, Bodegas Grupo Yllera, Ibertinsa, …., son buenos ejemplos de la anticipación y planificación. En estos, y otros muchos casos, la familia se autoimpone la difícil misión de perpetuar en el tiempo un legado familiar y empresarial: Efectivamente, y como una vez me comentaba hace poco un brillante y conocido empresario hotelero mallorquín, “cada generación debe recibir la empresa como un préstamo, que debe pasar a la siguiente generación, pero mejorado.”

Como consultor y abogado especializado durante más de 25 años en la empresa Familiar, y facilitando el tránsito generacional, insisto y a veces puedo parecer reiterativo, que es crucial que se aborde un plan de sucesión (Protocolo, Pacto, Acuerdo…lo importante no es el nombre, sino el proceso en sí) de tal forma que cada miembro, cada rama, decida de forma consensuada cual será la participación y su papel en la compañía. Para poder alcanzarlo y conseguirlo se debe partir siempre de una cierta estabilidad emocional familiar, compromiso de continuidad y procurar que el fundador mantenga un papel relevante durante todo el proceso. El reconocimiento incluso a nivel estatutario de la figura del presidente de honor ha hecho mucho en este sentido.

Por lo que respecta al sucesor, habrá que atender a criterios de liderazgo, quién puede ser, o el proceso para determinarlo, como se le va a preparar y lo que es vital y decisivo “sostener a la vieja guardia” para que el relevo y la acogida, lo sea sin recelos y sin poner piedras en el camino.

En conclusión, y con la participación de todas las ramas, hay que abordar sin miramientos un Plan Estratégico Familiar para al menos intentar una sucesión exitosa. Esta planificación, cierto es que no resolvería todo, pero sin duda la sucesión solo será posible si somos capaces de prever la mayor parte de las consecuencias que va a tener. ¿A qué esperamos?

sucesión-empresas-familiares

La successió, element clau per a la continuïtat del projecte empresarial

És imprescindible preparar a les noves generacions perquè puguin ser bons empresaris. No hi ha una recepta que asseguri el èxit , però sí que hi ha moltes experiències i molts casos que han demostrat que determinades pràctiques i formes d’actuar a l’hora d’abordar la successió fan que la probabilitat de èxit sigui més gran.

Llegeix aquest article de Fran de la Torre a Pime al Dia.

proceso-de-sucesión-en-la-empresa-familiar

Com augmentar les possibilitats d’èxit d’un procés de successió en una empresa familiar

El procés de successió en una empresa familiar requereix de planificació i paciència per dissenyar i implementar cadascuna de les seves etapes. D’altra banda, si es desconeix el camí, és important buscar el suport d’assessors especialitzats que permetin guiar i encaminar a l’empresa a través d’un adequat procés de successió.

Llegeix aquest article de Fran de la Torre a Pime al Dia.

continuitat-empreses

La continuïtat de l’empresa, un camí de múltiples variables

Tot i l’optimisme generalitzat en les inversions, les empreses familiars continuen enfrontant-se també a un entorn complex que no està exempt de reptes. Al marge de la major competència internacional, la competència per a la contractació de personal qualificat o la disminució de la rendibilitat o dels marges, continua vigent el gran debat sobre què fer amb l’empresa en arribar a l’edat de jubilació.

Llegeix aquest article de Fran de la Torre a Pime al Dia.

empresa-familiar-tendencies

Tendències de l’empresa familiar: l’impuls del creixement amb la innovació

Les empreses familiars han aconseguit un nivell rècord de confiança i vuit de cada deu auguren una evolució econòmica positiva en els propers 12 mesos. Aquestes xifres, recollides pel Setè Baròmetre de l’Empresa Familiar que elabora la consultora KPMG, suposen un salt en l’optimisme dels patrons respecte a l’evolució dels últims anys. El 2013, només el 42% pronosticaven una evolució positiva. Després es va passar al 64% el 2014 i al 79% el 2015, per baixar al 70% l’any passat.

Llegeix l’article a Pime al Dia

empresa-familiar-en-venda

Empresa catalana en venda

Al llarg del 2018 s’han produït operacions corporatives de marques emblemàtiques, però el fenomen és habitual

Sovint és la manera de créixer o de substituir un soci

Indukern es ven part del negoci

Llegeix aquesta notícia a El Punt Avui

A principis de febrer, la família Espona Massana posava a la venda la seva empresa familiar, Pastas Gallo, els productes de la qual han alimentat generacions de famílies. “La bona pasta mai cansa”, anunciava una Sofia Loren en plena maduresa en un espot televisiu de finals dels anys vuitanta que portava al límit els cabells crespats de l’actriu italiana i deixava frases per a la memòria col·lectiva.

L’empresa, que va ser fundada l’any 1946 a Rubí (però que va traslladar la seu social a El Carpio, Còrdova, l’octubre del 2017, després del referèndum d’independència), líder en el seu sector i amb una quota de mercat pròxima al 45%, volia, amb aquesta iniciativa, “explorar l’interès que hi ha al mercat”. Amb 350 treballadors i plantes a Granollers i Esparreguera, l’empresa deixa que els grans fons de capital i les multinacionals del sector de l’alimentació presentin les seves ofertes per trobar-hi possibles compradors. I el de Pastas Gallo no és l’únic moviment: la tendència d’algunes grans empreses familiars catalanes és deixar part del capital en altres mans. Ahir mateix, per exemple, Indukern es desprenia de la divisió química per centrar-se en les àrees de negoci que considera estratègiques.

Tot i que aquesta dinàmica, que no és nova, s’ha accentuat en el darrer exercici, ja ve de lluny i ha existit sempre.

Així ho corrobora Montserrat Casanovas, catedràtica d’economia financera i comptabilitat de la UB i secretària de la Comissió Gestora del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “És un fenomen que ha passat tota la vida, no és nou d’ara ni tampoc conjuntural”, explica. “Es dona a Catalunya especialment per l’estructura empresarial, integrada per moltes pimes que, quan creixen i necessiten ser més grans, sovint han de vendre”, explica. Però això no comporta que s’estigui descapitalitzant el teixit empresarial català com algunes veus interessades, alguns mitjans, volen fer veure.

En el cas de les grans companyies familiars –marques sòlides, que es venen a tercers–, Casanovas explica que “probablement arrosseguen problemes de successió o conflictes familiars que es resolen venent-se-la”.

Durant el 2018, els moviments més coneguts –i rellevants per l’import de les operacions– van ser els de Codorniu (al novembre), Cirsa (a l’abril) i Freixenet (al març). En algun cas s’ha buscat soci de substitució i en d’altres, algú que es quedés el negoci. També Gaes va passar a mans de la italiana Amplifon al juliol. La companyia, fundada per la família Gassó l’any 1949 a Barcelona, té més de 1.800 treballadors arreu del món i és present a mitja dotzena de països. Justament la necessitat de la companyia d’aparells d’audició de créixer encara més en va propiciar la venda. El conseller delegat de Gaes, Antoni Gassó, valorava l’operació assegurant que, amb aquest acord, creen “la Gaes del futur, que té com a objectiu accelerar l’expansió internacional”.

“Arriba un moment en la vida d’una empresa en què s’ha de fer una pregunta: «Tinc els accionistes convenients?» I actuar en conseqüència”, explica Josep Tàpies, responsable de la càtedra de l’empresa familiar de l’IESE. Per Tàpies, no es pot parlar d’una tendència, sinó d’un fet més conjuntural. “De les cent empreses més grans amb base a Catalunya, només se n’ha venut una durant tot l’exercici del 2018, de manera que no es pot parlar d’una tendència en l’empresa familiar. Moltes empreses busquen el company de viatge que els sigui més còmode per als seus objectius i això no necessàriament implica perdre el control sobre la companyia”, reflexiona.

En el cas de Pastas Gallo, els experts assenyalen que el preu de la companyia podria superar els 200 milions d’euros, deu vegades el seu benefici brut. Actualment, els germans Pedro Antonio, Pilar, Fernando, Silvia i Carlos Espona Massana formen part del consell d’administració i assumeixen la direcció de la companyia, amb un 20% de les accions cadascun (el germà gran, José María, es va vendre la seva part entre la resta de germans l’any 2012).

Com explica Jaume Bonet, professor d’Eada Business School, “les disputes familiars sovint apareixen quan els membres de la família no estan disposats a vendre al mateix preu, però aquest no és un fet exclusiu de les companyies familiars; passa també en qualsevol empresa en què dos socis discrepen sobre el preu.” Per Bonet, però, un escull important és el “canvi de valors que es dona entre diferents generacions del mateix grup familiar” i el fet que les noves generacions adquireixen menys compromís amb la companyia, un “arrelament menor que els fa estar més disposats [a vendre] quan reben una oferta”.

“De vegades les vendes es fan per trobar capital que substitueixi un accionista que marxa i no només per créixer”, explica Josep Tàpies, que assegura que aquesta operació es produeix “en la majoria dels casos” i assenyala la borsa, els fons d’inversió de capital de risc, les family offices (és a dir, altres empreses familiars que gestionen grans patrimonis financers o immobiliaris) i els socis industrials de més dimensions com a opcions més freqüents.

“Això no comporta una desindustrialització del país –diu Casanovas–, però sí que té conseqüències en les reestructuracions de personal, perquè amb les integracions de plantilles algunes posicions s’acaben eliminant.”

empresa-familiar-exit-punt-avui

L’empresa familiar o morir d’èxit

La venda d’empreses familiars a Catalunya és un fenomen històric però que la globalització ha accentuat. I que en el darrer exercici s’ha posat de manifest de manera molt evident: Pastas Gallo, Codorniu, Freixenet, Cirsa i Gaes són alguns dels noms més emblemàtics de marques que darrerament han passat a mans de capital forà després de moltes dècades de ser bucs insígnia del teixit empresarial català d’arrel familiar. Aquest és un model d’èxit que ha servit perquè Catalunya tingui un dinamisme en l’emprenedoria digne d’estudi que està molt per sobre de qualsevol altre territori de l’Estat i que ens situa a l’altura dels principals motors econòmics europeus. Però també és una opció que pateix una doble problemàtica a l’hora de la continuïtat. D’una banda, els problemes de successió familiar al capdavant de les empreses. O bé per desinterès de les noves generacions o per disputes familiars. L’altre motiu habitual per vendre és la necessitat de creixement, que obliga a buscar recer en grups internacionals. Un factor, aquest últim, fruit de l’èxit d’aquestes empreses familiars que necessiten expansió i no disposen del capital suficient.

La incorporació de moltes empreses familiars catalanes a grans grups és ambivalent. És cert que Catalunya com a país perd el control directe d’empreses importants però molts cops pot ajudar a eixamplar el teixit industrial generant llocs de treball i assegurant la viabilitat de les empreses. Ara bé, com totes les coses, cal un equilibri. El model d’empresa familiar d’èxit és un tret distintiu del nostre país que no podem perdre i que també hauria de donar lloc a la fusió i concentració de firmes autòctones que permetin crear algunes multinacionals potents de segell purament català.

Llegeix aquesta notícia a El Punt Avui

el-punt-avui-empresa-familiar-grifols

Els grups familiars són més rendibles que la resta

Un estudi elaborat pel Credit Suisse Research Institute ha analitzat els resultats econòmics d’un miler d’empreses

Les empreses familiars són més rendibles que la resta a llarg termini, segons un estudi elaborat pel Credit Suisse Research Institute, The CS Family 1.000 in 2018, que considera que presenten un creixement superior al de les empreses sense lligams familiars.

El treball considera que l’any 2017 “les empreses familiars van generar un 34% més de rendibilitat sobre la inversió que les seves homòlogues de propietat no familiar. El criteri de l’entitat és que, per ser de propietat familiar, els fundadors o els seus descendents han de tenir, com a mínim, el 20% del capital en accions directes o el 20% dels drets de vot. En la investigació, a més, s’han analitzat els resultats econòmics de 1.000 empreses familiars i de 7.000 de no familiars de diferents dimensions, sectors i països durant un termini de 10 anys.

Del miler d’empreses familiars analitzades, només n’hi ha set del territori català i espanyol. Inditex és l’única classificada entre les 50 de més capitalització i ocupa la posició número 17. Altres empreses del rànquing Suisse Family 1000 són Acciona, Almirall, Ferrovial, FCC, Grifols i Meliá.

Dels països europeus, els que més empreses familiars tenen en la classificació són França (amb 45), Alemanya (42), Suïssa (32), Itàlia (27) i el Regne Unit (20). Els segueixen els Països Baixos (17), Bèlgica (12), Suècia i Espanya (totes dues amb 7). Per sota hi ha Portugal (6), Dinamarca (4), Noruega (2), Finlàndia i Àustria (totes dues amb 1).

Algunes de les conclusions del treball indiquen que el creixement dels ingressos de les empreses familiars és més elevat i els marges d’Ebitda (benefici brut d’explotació), més alts; alhora que el retorn del flux de caixa és millor i el palanquejament és més baix, donat que l’enfocament d’aquestes companyies és més conservador, l’aversió al risc és més alta i generalment s’endeuten menys per finançar-se. Tots aquests elements, units al caràcter conservador en la gestió, doncs, fan que els resultats econòmics assolits siguin millors amb relació a les empreses no familiars quan la situació macroeconòmica no és tan favorable.

Llegeix aquest article a El Punt Avui