HomeArchive by Category "Sin categoría @ca"

Category : Sin categoría @ca

empresa-familiar-tendencies

Tendències de l’empresa familiar: l’impuls del creixement amb la innovació

Les empreses familiars han aconseguit un nivell rècord de confiança i vuit de cada deu auguren una evolució econòmica positiva en els propers 12 mesos. Aquestes xifres, recollides pel Setè Baròmetre de l’Empresa Familiar que elabora la consultora KPMG, suposen un salt en l’optimisme dels patrons respecte a l’evolució dels últims anys. El 2013, només el 42% pronosticaven una evolució positiva. Després es va passar al 64% el 2014 i al 79% el 2015, per baixar al 70% l’any passat.

Llegeix l’article a Pime al Dia

empresa-familiar-en-venda

Empresa catalana en venda

Al llarg del 2018 s’han produït operacions corporatives de marques emblemàtiques, però el fenomen és habitual

Sovint és la manera de créixer o de substituir un soci

Indukern es ven part del negoci

Llegeix aquesta notícia a El Punt Avui

A principis de febrer, la família Espona Massana posava a la venda la seva empresa familiar, Pastas Gallo, els productes de la qual han alimentat generacions de famílies. “La bona pasta mai cansa”, anunciava una Sofia Loren en plena maduresa en un espot televisiu de finals dels anys vuitanta que portava al límit els cabells crespats de l’actriu italiana i deixava frases per a la memòria col·lectiva.

L’empresa, que va ser fundada l’any 1946 a Rubí (però que va traslladar la seu social a El Carpio, Còrdova, l’octubre del 2017, després del referèndum d’independència), líder en el seu sector i amb una quota de mercat pròxima al 45%, volia, amb aquesta iniciativa, “explorar l’interès que hi ha al mercat”. Amb 350 treballadors i plantes a Granollers i Esparreguera, l’empresa deixa que els grans fons de capital i les multinacionals del sector de l’alimentació presentin les seves ofertes per trobar-hi possibles compradors. I el de Pastas Gallo no és l’únic moviment: la tendència d’algunes grans empreses familiars catalanes és deixar part del capital en altres mans. Ahir mateix, per exemple, Indukern es desprenia de la divisió química per centrar-se en les àrees de negoci que considera estratègiques.

Tot i que aquesta dinàmica, que no és nova, s’ha accentuat en el darrer exercici, ja ve de lluny i ha existit sempre.

Així ho corrobora Montserrat Casanovas, catedràtica d’economia financera i comptabilitat de la UB i secretària de la Comissió Gestora del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “És un fenomen que ha passat tota la vida, no és nou d’ara ni tampoc conjuntural”, explica. “Es dona a Catalunya especialment per l’estructura empresarial, integrada per moltes pimes que, quan creixen i necessiten ser més grans, sovint han de vendre”, explica. Però això no comporta que s’estigui descapitalitzant el teixit empresarial català com algunes veus interessades, alguns mitjans, volen fer veure.

En el cas de les grans companyies familiars –marques sòlides, que es venen a tercers–, Casanovas explica que “probablement arrosseguen problemes de successió o conflictes familiars que es resolen venent-se-la”.

Durant el 2018, els moviments més coneguts –i rellevants per l’import de les operacions– van ser els de Codorniu (al novembre), Cirsa (a l’abril) i Freixenet (al març). En algun cas s’ha buscat soci de substitució i en d’altres, algú que es quedés el negoci. També Gaes va passar a mans de la italiana Amplifon al juliol. La companyia, fundada per la família Gassó l’any 1949 a Barcelona, té més de 1.800 treballadors arreu del món i és present a mitja dotzena de països. Justament la necessitat de la companyia d’aparells d’audició de créixer encara més en va propiciar la venda. El conseller delegat de Gaes, Antoni Gassó, valorava l’operació assegurant que, amb aquest acord, creen “la Gaes del futur, que té com a objectiu accelerar l’expansió internacional”.

“Arriba un moment en la vida d’una empresa en què s’ha de fer una pregunta: «Tinc els accionistes convenients?» I actuar en conseqüència”, explica Josep Tàpies, responsable de la càtedra de l’empresa familiar de l’IESE. Per Tàpies, no es pot parlar d’una tendència, sinó d’un fet més conjuntural. “De les cent empreses més grans amb base a Catalunya, només se n’ha venut una durant tot l’exercici del 2018, de manera que no es pot parlar d’una tendència en l’empresa familiar. Moltes empreses busquen el company de viatge que els sigui més còmode per als seus objectius i això no necessàriament implica perdre el control sobre la companyia”, reflexiona.

En el cas de Pastas Gallo, els experts assenyalen que el preu de la companyia podria superar els 200 milions d’euros, deu vegades el seu benefici brut. Actualment, els germans Pedro Antonio, Pilar, Fernando, Silvia i Carlos Espona Massana formen part del consell d’administració i assumeixen la direcció de la companyia, amb un 20% de les accions cadascun (el germà gran, José María, es va vendre la seva part entre la resta de germans l’any 2012).

Com explica Jaume Bonet, professor d’Eada Business School, “les disputes familiars sovint apareixen quan els membres de la família no estan disposats a vendre al mateix preu, però aquest no és un fet exclusiu de les companyies familiars; passa també en qualsevol empresa en què dos socis discrepen sobre el preu.” Per Bonet, però, un escull important és el “canvi de valors que es dona entre diferents generacions del mateix grup familiar” i el fet que les noves generacions adquireixen menys compromís amb la companyia, un “arrelament menor que els fa estar més disposats [a vendre] quan reben una oferta”.

“De vegades les vendes es fan per trobar capital que substitueixi un accionista que marxa i no només per créixer”, explica Josep Tàpies, que assegura que aquesta operació es produeix “en la majoria dels casos” i assenyala la borsa, els fons d’inversió de capital de risc, les family offices (és a dir, altres empreses familiars que gestionen grans patrimonis financers o immobiliaris) i els socis industrials de més dimensions com a opcions més freqüents.

“Això no comporta una desindustrialització del país –diu Casanovas–, però sí que té conseqüències en les reestructuracions de personal, perquè amb les integracions de plantilles algunes posicions s’acaben eliminant.”

empresa-familiar-exit-punt-avui

L’empresa familiar o morir d’èxit

La venda d’empreses familiars a Catalunya és un fenomen històric però que la globalització ha accentuat. I que en el darrer exercici s’ha posat de manifest de manera molt evident: Pastas Gallo, Codorniu, Freixenet, Cirsa i Gaes són alguns dels noms més emblemàtics de marques que darrerament han passat a mans de capital forà després de moltes dècades de ser bucs insígnia del teixit empresarial català d’arrel familiar. Aquest és un model d’èxit que ha servit perquè Catalunya tingui un dinamisme en l’emprenedoria digne d’estudi que està molt per sobre de qualsevol altre territori de l’Estat i que ens situa a l’altura dels principals motors econòmics europeus. Però també és una opció que pateix una doble problemàtica a l’hora de la continuïtat. D’una banda, els problemes de successió familiar al capdavant de les empreses. O bé per desinterès de les noves generacions o per disputes familiars. L’altre motiu habitual per vendre és la necessitat de creixement, que obliga a buscar recer en grups internacionals. Un factor, aquest últim, fruit de l’èxit d’aquestes empreses familiars que necessiten expansió i no disposen del capital suficient.

La incorporació de moltes empreses familiars catalanes a grans grups és ambivalent. És cert que Catalunya com a país perd el control directe d’empreses importants però molts cops pot ajudar a eixamplar el teixit industrial generant llocs de treball i assegurant la viabilitat de les empreses. Ara bé, com totes les coses, cal un equilibri. El model d’empresa familiar d’èxit és un tret distintiu del nostre país que no podem perdre i que també hauria de donar lloc a la fusió i concentració de firmes autòctones que permetin crear algunes multinacionals potents de segell purament català.

Llegeix aquesta notícia a El Punt Avui

el-punt-avui-empresa-familiar-grifols

Els grups familiars són més rendibles que la resta

Un estudi elaborat pel Credit Suisse Research Institute ha analitzat els resultats econòmics d’un miler d’empreses

Les empreses familiars són més rendibles que la resta a llarg termini, segons un estudi elaborat pel Credit Suisse Research Institute, The CS Family 1.000 in 2018, que considera que presenten un creixement superior al de les empreses sense lligams familiars.

El treball considera que l’any 2017 “les empreses familiars van generar un 34% més de rendibilitat sobre la inversió que les seves homòlogues de propietat no familiar. El criteri de l’entitat és que, per ser de propietat familiar, els fundadors o els seus descendents han de tenir, com a mínim, el 20% del capital en accions directes o el 20% dels drets de vot. En la investigació, a més, s’han analitzat els resultats econòmics de 1.000 empreses familiars i de 7.000 de no familiars de diferents dimensions, sectors i països durant un termini de 10 anys.

Del miler d’empreses familiars analitzades, només n’hi ha set del territori català i espanyol. Inditex és l’única classificada entre les 50 de més capitalització i ocupa la posició número 17. Altres empreses del rànquing Suisse Family 1000 són Acciona, Almirall, Ferrovial, FCC, Grifols i Meliá.

Dels països europeus, els que més empreses familiars tenen en la classificació són França (amb 45), Alemanya (42), Suïssa (32), Itàlia (27) i el Regne Unit (20). Els segueixen els Països Baixos (17), Bèlgica (12), Suècia i Espanya (totes dues amb 7). Per sota hi ha Portugal (6), Dinamarca (4), Noruega (2), Finlàndia i Àustria (totes dues amb 1).

Algunes de les conclusions del treball indiquen que el creixement dels ingressos de les empreses familiars és més elevat i els marges d’Ebitda (benefici brut d’explotació), més alts; alhora que el retorn del flux de caixa és millor i el palanquejament és més baix, donat que l’enfocament d’aquestes companyies és més conservador, l’aversió al risc és més alta i generalment s’endeuten menys per finançar-se. Tots aquests elements, units al caràcter conservador en la gestió, doncs, fan que els resultats econòmics assolits siguin millors amb relació a les empreses no familiars quan la situació macroeconòmica no és tan favorable.

Llegeix aquest article a El Punt Avui

La-Responsabilitat-Empresarial-Familiar-economic

La Responsabilitat Empresarial Familiar

Marc Ceron – PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR DE LLEIDA

“En les empreses familiars catalanes, tenim unes dades que defineixen la nostra presència al territori i la nostra importància. La nostra implantació ronda el 90% de les societats empresarials, representem el 75% dels llocs de treball privats, les nostres facturacions suposen el 80% del PIB, les empreses familiars tenen una durada mitjana de 40 anys”

Des de l’any 2000 estic en una empresa familiar lleidatana que es dedica a la distribució de productes de neteja professional (Ilerda Serveis SA). Val a dir que la meva relació ve de molt abans, ja que la vaig veure néixer l’any 1988, i d’ençà que vaig fer els 14 anys ja hi anava a ¿col·laborar” els estius (per dir-ho d’una manera entenedora).

Actualment, en soc el conseller delegat -soc la segona generaciói acabem de passar el procés de relleu generacional amb èxit. Hem consolidat l’empresa i, fora d’aquest context, acabo de convertir-me en president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida.

Llegeix aquest article a L’econòmic

jubilació-empresa-familiar-relleu pime

Jubilació a l’empresa familiar

A l’empresa familiar cal planificar quatre relleus: laboral, a la direcció, al govern, a la propietat i a la família.

Es parla molt del relleu al lideratge i menys de la jubilació de la resta d’empleats familiars. És molt habitual a les empreses de germans, típicament segona generació, que diversos d’ells treballin a l’empresa familiar.

Els empleats i directius familiars tenen avantatges i inconvenients sobre els no familiars. Com tot el que hagi de veure amb empresa i família si és per bé millor, però si és per malament, pitjor. Poden tenir una major implicació, i poden transmetre millor els valors; però també poden ocupar el lloc pel nom i no per capacitat i pot ser més difícil la seva sortida. Els empleats no familiars solen tenir una data de caducitat el dia que compleixen l’edat de jubilació; amb els familiars és possible que continuïn més enllà.

Llegeix la notícia aquí

casamit16_11_640x380

Casamitjana, un segle de Terrassa a Le Corbusier

L’empresa familiar compleix 100 anys amb l’objectiu d’esdevenir líder en mobiliari de disseny a Catalunya.

D’un petit taller a Terrassa a moblar cases amb mobles de Le Corbusier. Entre aquestes dues imatges hi ha 100 anys entre mobiliari. Que una empresa familiar arribi a un segle de vida és una fita. Que a més sigui un referent en el seu sector fa que sigui un cas d’èxit. És el cas de Casamitjana, una empresa familiar de mobiliari que distribueix i ven les primeres firmes internacionals i nacionals i mobla cases, hotels i oficines de tot l’Estat i part de l’estranger des de Terrassa.

L’empresa egarenca, reconeguda per la Cecot en la Nit de l’Empresari d’enguany, s’ha consolidat com un referent en la venda de mobiliari tant de la llar com d’oficina. Des dels seus dos showroom a la localitat vallesana i a Barcelona ofereix els seus productes a clients particulars, empreses, arquitectes i interioristes, hotels i restaurants.

Llegeix la notícia aquí

empresa familiar-innovacio-reptes

El repte de l’empresa familiar en la captació del talent per a la innovació

L’impuls de la inversió i la incorporació de la innovació a l’estratègia de les empreses, han modificat els objectius de les empreses familiars, que es fixen més en la qualitat que en el volum de les seves inversions.

La gran dificultat amb què es troben aquests empresaris radica en el reclutament de perfils professionals. En aquest aspecte, la preocupació és permanent. La urgència d’escometre processos de transformació digital i tecnològica està forçant una guerra en la captació del talent, en la qual tant empreses familiars com no familiars hi estan immerses.

Llegeix aquest article de Fran de la Torre a Pimec al Dia.

bon-preu-germans font

Els germans Font no arriben a cap acord per Bonpreu

Josep Font demana 530 milions pel seu 50% del hòlding i Joan Font assegura que anirien a concurs.

El Jutjat Mercantil 8 de Barcelona ha celebrat aquest dimecres un judici arran de l’enfrontament entre els germans Joan i Josep Font, president i vicepresident del Grup Bon Preu, del qual tots dos són propietaris al 50%, per l’actual procediment de separació del grup, després de no arribar a un acord sobre el valor de la companyia ni de com ha de fer-se aquesta separació.

En la sessió del judici, el demandant, Josep Font, ha reclamat al seu germà que li pagui 530 milions d’euros, o de manera subsidiària, sobre la base d’un altre càlcul, 497 milions, per les seves accions, mentre que Joan Font considera que no s’ha arribat a un acord sobre quant val el grup i que per tant s’ha de dividir la companyia en lots d’actius i repartir-los.

Llegeix la notícia aquí

bon-preu-germans font

Bon Preu s’aboca a la divisió del grup

La jutgessa resol a favor de Joan Font i rebutja valorar el 50% l’empresa de supermercats.

La titular del jutjat mercantil 8 de Barcelona, Marta Cervera, ha fallat a favor del president del grup Bon Preu, Joan Font, i l’ha absolt de “totes les pretensions formulades en contra seva” i ha condemnat el seu germà, Josep Font, a pagar les costes del procediment, segons la sentència consultada per Europa Press.

La jutgessa rebutja valorar el 50% de la companyia i accepta que segueixi endavant amb el procés d’escissió del grup en dos lots, una sentència que no és ferma i que Josep Font preveu recórrer davant l’Audiència Provincial, segons publiquen Expansión i La Vanguardia.

Llegeix la notícia aquí