HomeArchive by Category "Sin categoría @ca"

Category : Sin categoría @ca

jubilació-empresa-familiar-relleu pime

Jubilació a l’empresa familiar

A l’empresa familiar cal planificar quatre relleus: laboral, a la direcció, al govern, a la propietat i a la família.

Es parla molt del relleu al lideratge i menys de la jubilació de la resta d’empleats familiars. És molt habitual a les empreses de germans, típicament segona generació, que diversos d’ells treballin a l’empresa familiar.

Els empleats i directius familiars tenen avantatges i inconvenients sobre els no familiars. Com tot el que hagi de veure amb empresa i família si és per bé millor, però si és per malament, pitjor. Poden tenir una major implicació, i poden transmetre millor els valors; però també poden ocupar el lloc pel nom i no per capacitat i pot ser més difícil la seva sortida. Els empleats no familiars solen tenir una data de caducitat el dia que compleixen l’edat de jubilació; amb els familiars és possible que continuïn més enllà.

Llegeix la notícia aquí

casamit16_11_640x380

Casamitjana, un segle de Terrassa a Le Corbusier

L’empresa familiar compleix 100 anys amb l’objectiu d’esdevenir líder en mobiliari de disseny a Catalunya.

D’un petit taller a Terrassa a moblar cases amb mobles de Le Corbusier. Entre aquestes dues imatges hi ha 100 anys entre mobiliari. Que una empresa familiar arribi a un segle de vida és una fita. Que a més sigui un referent en el seu sector fa que sigui un cas d’èxit. És el cas de Casamitjana, una empresa familiar de mobiliari que distribueix i ven les primeres firmes internacionals i nacionals i mobla cases, hotels i oficines de tot l’Estat i part de l’estranger des de Terrassa.

L’empresa egarenca, reconeguda per la Cecot en la Nit de l’Empresari d’enguany, s’ha consolidat com un referent en la venda de mobiliari tant de la llar com d’oficina. Des dels seus dos showroom a la localitat vallesana i a Barcelona ofereix els seus productes a clients particulars, empreses, arquitectes i interioristes, hotels i restaurants.

Llegeix la notícia aquí

empresa familiar-innovacio-reptes

El repte de l’empresa familiar en la captació del talent per a la innovació

L’impuls de la inversió i la incorporació de la innovació a l’estratègia de les empreses, han modificat els objectius de les empreses familiars, que es fixen més en la qualitat que en el volum de les seves inversions.

La gran dificultat amb què es troben aquests empresaris radica en el reclutament de perfils professionals. En aquest aspecte, la preocupació és permanent. La urgència d’escometre processos de transformació digital i tecnològica està forçant una guerra en la captació del talent, en la qual tant empreses familiars com no familiars hi estan immerses.

Llegeix aquest article de Fran de la Torre a Pimec al Dia.

bon-preu-germans font

Els germans Font no arriben a cap acord per Bonpreu

Josep Font demana 530 milions pel seu 50% del hòlding i Joan Font assegura que anirien a concurs.

El Jutjat Mercantil 8 de Barcelona ha celebrat aquest dimecres un judici arran de l’enfrontament entre els germans Joan i Josep Font, president i vicepresident del Grup Bon Preu, del qual tots dos són propietaris al 50%, per l’actual procediment de separació del grup, després de no arribar a un acord sobre el valor de la companyia ni de com ha de fer-se aquesta separació.

En la sessió del judici, el demandant, Josep Font, ha reclamat al seu germà que li pagui 530 milions d’euros, o de manera subsidiària, sobre la base d’un altre càlcul, 497 milions, per les seves accions, mentre que Joan Font considera que no s’ha arribat a un acord sobre quant val el grup i que per tant s’ha de dividir la companyia en lots d’actius i repartir-los.

Llegeix la notícia aquí

bon-preu-germans font

Bon Preu s’aboca a la divisió del grup

La jutgessa resol a favor de Joan Font i rebutja valorar el 50% l’empresa de supermercats.

La titular del jutjat mercantil 8 de Barcelona, Marta Cervera, ha fallat a favor del president del grup Bon Preu, Joan Font, i l’ha absolt de “totes les pretensions formulades en contra seva” i ha condemnat el seu germà, Josep Font, a pagar les costes del procediment, segons la sentència consultada per Europa Press.

La jutgessa rebutja valorar el 50% de la companyia i accepta que segueixi endavant amb el procés d’escissió del grup en dos lots, una sentència que no és ferma i que Josep Font preveu recórrer davant l’Audiència Provincial, segons publiquen Expansión i La Vanguardia.

Llegeix la notícia aquí

anna-emili-garcia-de-pou

Garcia de Pou, la vaixella de cartró d’Ordis

Dedicada a la fabricació i personalització de productes d’un sol ús per al sector Horeca, aquesta empresa familiar, amb més de 130 anys d’història, dóna servei a una vintena de països.

De fabricar bosses de paper a proveir clients com Areas, NH Hotels, Ikea, Coca-Cola, Mahou, Lufthansa, Costa Cruceros o Port Aventura. Garcia de Pou és una empresa amb més de 130 anys d’història i ubicada a Ordis que fabrica i personalitza productes d’un sol ús.

Els tovallons, estovalles, plats i gots, embolcalls per hamburgueses o entrepans, i envasos de cartró per a take away, per al sector Horeca de Catalunya provenen de la planta d’aquesta empresa familiar de l’Alt Empordà. I també a mitja Europa: la companyia exporta un 40% de la seva facturació. Amb un volum de negoci de 60 milions d’euros i una plantilla de 350 empleats,

Garcia de Pou és una de les grans empreses referents per a hotels, restaurants i empreses de càtering i esdeveniments en general.

Llegeix la notícia aquí

alejandro-escriba-pimes-incertesa

“La incertesa és el pitjor escenari per a l’empresa”

El director de la Càtedra d’Empresa Familiar de la UV, Alejandro Escribá-Esteve, apunta que l’empresari està “il·lusionat amb el creixement però es manté prudent”.

Braç a braç. Moltes es fan grans, com Mercadona, la gran referència valenciana que aquesta setmana ha protagonitzat el 21 Congrés Nacional de l’Empresa Familiar -organitzat per l’Intitut d’Empresa Familar (IEF)- a la capital valenciana per la intervenció del seu president, Juan Roig. En una de les pauses de la trobada, VIA Empresa s’ha trobat amb Alejandro Escribá-Esteve, bon coneixedor de la realitat econòmica valenciana i director de la Cátedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de València (UV).

Doctor en Ciències Econòmiques i investigador associat de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), l’expert traça el perfil de l’empresa valenciana i matisa que “les grans empreses valencianes, que són poques però n’hi ha, en són molt competitives”.

Llegeix l’entrevista aquí

Disputes empresa familiar

Disputes en l’empresa familiar

Durant aquests anys de grans dificultats, hem lloat el fet de tenir un teixit empresarial de petits i mitjans empresaris familiars que han estat capaços de mantenir les constants vitals de la nostra economia, mantenint els seus negocis amb gran esforç i patiment, en gran manera motivat per la implicació de la família.

Llegir més aquí.

Empresa familiar - successió

El drama resoluble de la successió

Hi ha poques coses més difícils en el món de l’empresa que una successió. El Corte Inglés i Planeta van fer el procés lligant els noms però no la pau social entre accionistes.

Si és un error nomenar successor sense garantir al consell una pau i un consens que l’avali, també ho és esperar massa a abordar el procés, ja que fer la successió amb antelació és clau. En els cas de les pimes hi ha dos problemes afegits: l’escassa professionalització de les empreses i el desconeixement de les opcions.

Llegir més aquí.

Empresa familiar

L’empresa familiar busca les vies que garanteixin la continuïtat del negoci

Projectes de diversificació i creació de grups amb companyies similars. La nova normativa comunitària anima a obrir el capital als treballadors.

Les companyies familiars a Euskadi són un tema molt seriós. Suposen un 84% del teixit empresarial i aporten el 55,45% de l’ocupació total de la comunitat autònoma.
Per sobreviure en el món dels negocis s’enfronten a dos problemes principals. Els fundadors d’aquestes societats han d’encertar en l’elecció dels seus successors, ja que només el 30% arriba a la segona generació i només un 15% arriba a la tercera. Una alta taxa de mortalitat causada perquè només la meitat de les companyies planifiquen aquests canvis.
Una altra de les dificultats és que les pròpies empreses s’han d’adaptar als canvis obligats per les demandes socials.

Llegir més aquí.